- Que Artur Mas no és el Messies, ni l’Estat propi el paradís.
- Que un Govern no es pot passar la legislatura sencera retallant drets als seus ciutadans, destruint pilars de l’Estat de Benestar com la Sanitat i l’Educació (competències autonòmiques) mentre gasta a porrons els diners dels contribuents fent propaganda del seu propi projecte i subvencionant entitats privades afins amb els diners de tots. Que no és de rebut.
- Que no hi ha motius per a destruir la convivència.
- Que no hi ha persecució del català, ni persecució de la cultura catalana, ni dins de Catalunya, ni a la resta d’Espanya. Que mai en la història de Catalunya l’accés a la cultura; a la llengua, literatura, … havia estat més garantit per les institucions ni tan recolzat per les lleis; i de ser català i catalanista no té perquè estar enemistat amb ser espanyol.
- Que no hi ha motius per seguir enfrontant identitats, aixecant murs entre ciutadans. Que és una gran irresponsabilitat del Govern posar uns davant d’altres a: catalans que no se senten espanyols, catalans que se senten tant espanyols com catalans i catalans que es miren al mirall cada matí i no es reconeixen d’una altra manera que com a espanyols. Que les identitats coexistents a Catalunya, els sentiments de pertinença, són molts, Catalunya és diversa, plural, hi conviuen tants sentiments patris gairebé com a individus i que cap govern té dret a enfrontar-les. L’obligació d’un Govern, és elaborar les polítiques necessàries perquè els ciutadans puguin viure en pau se sentin com se sentin, de l’Alt Empordà o de l’Est del Mississippi.
- Que no es pot passar per sobre de la Constitució i de les lleis per a dur endavant un projecte de divisió perquè això suposaria que la il·legalitat si ve del Govern, és acceptada, i que tot val per arribar als fins anhelats pel Govern de torn . Que no hi ha res més antidemocràtic que passar-se pel folro de la jaqueta la Llei, que és molt perillós i que ens sentim contents i orgullosos que aquesta impunitat no existeixi.
- Que no creiem les dades econòmiques que manegen els sobiranistes per defensar el “Espanya ens roba”; que la fiscalitat pròpia i finançament catalanes, han estat negociades en multitud d’ocasions pels sobiranistes a Madrid i que de ser desfavorables en algun punt, són els sobiranistes , els que ens volen portar a l’escissió, responsables en un 50%.
- Que no, que l’argument de la renda més alta o la major contribució fiscal dels catalans a la resta d’Espanya no ens sembla raonament suficient per enarborar la bandera de la ruptura. I que d’acceptar aquest argument (en contra de la solidaritat i igualtat entre ciutadans) no entendríem què impediria a les elits a Catalunya, deixar de contribuir amb els seus impostos al sosteniment de les rendes dels barris o pobles més pobres, que són cada vegada més. Que el campi qui pugui no és la millor manera de sortir de les crisis i que només beneficia els que ja tenen un peu fora, a les elits.
- Que no, que no ens expliquen el projecte perquè no en tenen, que no es parla del futur de les pensions, ni de qui pagarà la factura del rescat de les caixes, ni es diu que Catalunya seria aliena al projecte comú europeu el mateix dia que es declarés la Independència, que no s’explica el cost per a les nostres empreses els màxims beneficis provenen de les vendes i inversions de la resta d’Espanya.
- Que no és una convocatòria oficial de referèndum, que això és una altra pantomima independentista.
- Que no és legal, que no hi haurà garanties ni organismes oficials que assegurin la neteja i transcendència de la votació, només uns quants independentistes voluntaris i voluntariosos, en pro del que es seu, ja se sap. Que l’ANC i altres de les associacions voluntàries a la consulta pro-independència no tenen legitimitat per controlar les dades personals de les persones que assistiran o no el 9N.
- Que no és un procés electoral decisori del futur de Catalunya, no està reconegut per la Constitució ni avalat per les lleis espanyoles.
- Que no hi ha motius per anar-nos i sí molts per quedar-nos.
Perquè No, no anem a comprar la moto gripada de l’Independentisme, no creiem en el seu projecte, ni en el procés i no creiem que ningú tingui dret a repartir el carnet del Bon català.
(Para leer en catalán pincha aquí –> https://sinbrujulaysinmapa.wordpress.com/2014/11/07/derecho-a-decidir-que-no/ )