La masa acrítica mira hacia donde le dicen que mire.
Nos movemos a base de prejuicios, antes de probar una cosa tenemos la intuición de qué sabor tendrá solo con verla u olerla; no necesitamos conocer algo de primera mano para tener todo un abanico de conclusiones que nos guían desde el momento cero en que tenemos la oportunidad de experimentarlas por nuestra cuenta. Un país al que no hemos ido nunca, una cultura, un suceso histórico,… Con las personas nos ocurre lo mismo; con un solo golpe de vista atendiendo a aquéllo superficial, nos conformamos una idea bastante completa de esa persona sin ni siquiera haber entablado una conversación nunca con ella; la edad que tiene, su país de origen, el tipo de música que escucha, su trabajo,… incluso rasgos de su personalidad, si es de derechas o de izquierdas, aseado o desordenado,… y de repente todas esas conclusiones previas nos guían en nuestra relación con ella. Esto es debido a la capacidad de nuestro cerebro de relacionar la información de la que ya disponemos; en cuanto vemos una imagen u olemos un perfume, nuestro cerebro empieza a buscar en nuestra memoria datos sobre experiencias anteriores que puedan explicar o dotar de mayor complejidad aquello con lo que nos encontramos. Con todo ello, las malas experiencias dotan de otra dimensión todo aquéllo que se nos presenta en nuestro día a día.
Somos prejuicios “con patas”, atrás quedaron aquéllos años en que todo nos sorprendía en que sin ningun miedo nos enfrentábamos al día a día, tiempos en que no podíamos desconfiar porque nunca nos había ocurrido nada malo. Ahora todo quedó atras, demasiadas experiencias que eluden contenidos memorísticos negativos. Además la TV, la información, los medios de comunicación, ése cuarto poder que se encarga de dar relevancia a unas cosas en detrimento de otras, la necesidad de emitir contenidos exprés y la falta de adaptación a ésto de la ciudadanía, y las nuevas formas de periodismo de militancia lo único a lo que de verdad contribuyen es a la confusión.
Está en nuestras manos saber aligerarnos de todo este peso, vaciar nuestras mochilas de juicios “dirigidos”, de interpretaciones condicionadas sobre las cosas; la mejor forma de evitarlo puede ser la predisposición por acercarse más a la verdad (a la nuestra) y sólo puede hacerse con el análisis crítico de toda información que nos llega; con no quedarnos sólo con la parte a la que otros quisieran que atendiéramos, con rebuscar un poco más en el fondo; confrontaciones de ideas, debates, constrastación de los hechos (a veces lo único realmente objetivo que se nos presenta), conocimiento por la experiencia en definitiva y no por aquéllas cargas emocionales que a veces no sabemos si son verdaderamente nuestras o inculcadas.
Se impone al ciudadano una necesidad nueva; SER ESCÉPTICO Y CRÍTICO y FORMARSE UNA OPINIÓN PROPIA SOBRE LAS COSAS, todo ésto además de ser muy necesario nos es muy útil para encarar nuestras decisiones más democráticas.
Sin brújula y sin mapa 
Ens movem a base de prejudicis,… abans de provar una cosa tenim la intuïció de quin gust tindrà només amb veure-la o olorar-la, no necessitem conèixer una mica de primera mà per tenir tot un ventall de conclusions que ens guien des del moment zero en que tenim la oportunitat de experimentar-la pel nostre compte. Un país al qual no hem anat mai, una cultura, un succés històric, … Amb les persones ens passa el mateix, amb un sol cop d’ull atenent allò més superficial ens conformem una idea força completa d’aquesta persona sense ni tan sols haver entaulat una conversa mai amb ella, l’edat que té, el seu país d’orige, el tipus de música que escolta, el seu treball, … fins i tot trets de la seva personalitat, si és de dretes o d’esquerres, polit o desordenat, … i de sobte totes aquestes conclusions prèvies ens guien en la nostra relació amb ella. Això és degut a la capacitat del nostre cervell de relacionar la informació de la que ja disposem, pel que fa veiem una imatge o olorem un perfum, el nostre cervell comença a buscar en la nostra memòria dades sobre experiències anteriors que puguin explicar o dotar de major complexitat allò amb el que ens trobem. Amb tot això, les males experiències doten d’una altra dimensió tot allò que se’ns presenta en el nostre dia a dia.
Som prejudicis “amb potes”, enrere van quedar aquells anys en què tot ens sorprenia en què sense cap por ens enfrontàvem al dia a dia, temps en què no podíem desconfiar perquè mai ens havia passat res dolent. Ara tot va quedar enrere, massa experiències que eludeixen continguts memorístics negatius. A més la TV, la informació, els mitjans de comunicació, aquest quart poder que s’encarrega de donar rellevància a unes coses en detriment d’altres, la necessitat d’emetre continguts exprés i la manca d’adaptació a això de la ciutadania, i les noves formes de periodisme de militància l’únic al que de veritat contribueixen és a la confusió.
Està a les nostres mans saber alleugerir de tot aquest pes, buidar les nostres motxilles de judicis “dirigits”, d’interpretacions condicionades sobre les coses, la millor manera d’evitar-pot ser la predisposició per apropar-se més a la veritat (a la nostra) i només pot fer-se amb l’anàlisi crítica de tota informació que ens arriba, amb no quedar-nos només amb la part a la qual altres voldrien que agaféssim, amb rebuscar una mica més en el fons; confrontacions d’idees, debats, constrastación dels fets (de vegades ho únic realment objectiu que se’ns presenta), coneixement per l’experiència en definitiva i no per aquelles càrregues emocionals que de vegades no sabem si són veritablement les nostres o inculcades.
S’imposa al ciutadà una necessitat nova, ser escèptics i CRÍTICS i FORMAR UNA OPINIÓ PRÒPIA SOBRE LES COSES, tot això a més de ser molt necessari ens és molt útil per encarar les nostres decisions més democràtiques.
M'agradaM'agrada